CLASSIFICACIONS

DETALL DE MAPA ROGAINE L'ARDENYA

TERRENY I VEGETACIÓ:

Es tracta d’un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que entra en continuïtat amb la Marina de la Selva tot separant la plana selvatana del mar. Els vessants marítims d’aquest massís baixen de forma sobtada fins el mar amb una costa rocosa alta i escarpada , molt abrupta i sotmesa a la dinàmica de les aigües marines. El conjunt d’aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. Donades les seves característiques de massís litoral, aquest espai augmenta el seu interès per mantenir en un bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

Cal destacar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís. Per exemple, afloraments granítics d’excepció i blocs granítics modelats pels agents erosius que han donat com a resultat de llur acció formes molt curioses com les de Pedralta, formada per un gran bloc basculant. En el massís de l’Ardenya s’hi localitza un Espai d’Interès Geològic (EIG), el qual es troba inclòs a l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC). Aquest inventari és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

El paisatge d’aquesta serralada plenament mediterrani septentrional, se situa de ple dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis galloprocinciale suberetosum), i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea). El massís presenta un notable interès biogeogràfic i conté diverses particularitats tant florístiques com fitosociològiques (de les seves comunitats vegetals). Cal destacar la presència al massís d’àrees notables per llur riquesa en espècies boreals, envoltades per una vegetació plenament mediterrània. Algunes espècies extramediterrànies com Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hyperucum elodes i Spahgnum subnitens troben en aquesta zona les localitats més properes a la Mediterrània.

La influència centreuropea i atlàntica també es reflecteix en els fondals i obacs humits, on hi ha boscos de ribera com les vernedes (Lamio-Alnetum), avellanoses, castanyedes i bosquines de llorers (Osmundo-Lauretum), entre d’altres formacions particulars d’aquest massís.

MAPA:

Mapa elaborat en base a la base cartografia del ICGC amb equidistància de corbes de 10 m. Simbologia segons IOF (INTERNACIONAL ORIENTEENG FEDERATION) 2017 i descripció de controls  segons norma IOF 2004

L'àmbit de mapa del Rogaine, te l'abast al vessant Est del massís, entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. Es en aquest últim municipi on te més incidència territorial al mapa. Atès  al seva proximitat al municipi i el seu interès com ecosistema humà del massís, aquest disposa de una molt bona xarxa de pistes, camins i corriols (alguns en mal estat de manteniment i/o erosionats pel pas del temps i d'intervenció humana). Atès  a les seves característiques de vegetació tipus mediterrani, sobre tot surera, pi i roures i a la densitat de la seva baixa vegetació, és en el 80% de mapa és intransitable, especialment en vessant amb pendent i comals. 

Per tant, aquest espai és ideal per iniciar-se al mon de l'orientació en modalitat de Rogaine sense gaires complicacions, ideal per passar una jornada d'orientació amb la família o els amics.

US HI ESPEREM!!!